Tabita Rezaire
Tabita Rezaire, L'Art de naître - The Art of Birth, 2022. View at Hotel Ladinia, Ortisei. A co-commissioned by E-WERK Luckenwalde and Biennale Gherdëina ∞. Ph. Tiberio Sorvillo
L’opera de Tabita Rezaire, artista, bëila, varidëssa y paura, tol ite videos, animazions, lëur d’archif, pruiec digitei, pec sunëurs, istalazions y ofertes ritueles. La se dà ju cun tematiches sun l razism, liberazion coloniela, auto-varijon, devinità feminila / la putënza dla mere, coche nce cun risies en cont dla politica y dl’ecologia che ie laite tla tecnologies digiteles progredides de nosc tëmps. Rezaire ne n’á deguna remiscion tl’analisa che la situazion d’aldidancuei dla tecnologies digiteles respiedla – y belempont alimentea – l amudlamënt de pudëi y de cuntrol sun chësta tecnologies nstësses da pert dl mond ozidentel – blanch, patriarchel y coloniel. Dan n valgun ani ie Rezaire trapineda dant da Paris a Cayenne, depò tl bosch amazonich dla Guyana franzëusa, per se dediché a AMAKABA, n zënter de varijon y sciënza che, coche sotrissea Rezaire, ne n’ie deguna opera d’ert de cumerzialisazion. AMAKABA ie bën plutosc n luech, n pruiet de nrescida a tëmp lonch, na abineda de pratiches dedichedes al’ert y ala sciënzes dla tiëra, dl corp y dl ciel, davia che les ie tecnologies svilupedes y auternatives permez ala vijions nichilistiches metudes dant dal capitalism tecno-coloniel. Rezaire abina adum te AMAKABA savëi y testemunianzes che ie n archif de cunescënzes viv y pulsant.
A ti cialé mo n iede al cunzet de “persona” tres l udlon dl feminil divin y si funzion tla criazion dla vita, sperimentons te L’art de naître la testemunianza de cater ëiles che à sustenì y se à cruzià dla iniziazion ala maternità, uniuna aldò de si tradizion: la seniëura Yapara, che fej pert dla tradizion indigena Lokono, Odette y Noria Majokko dla tradizion Maroon Saramaka y la seniëura Myriam Kerrel de tradizion creola. L’art de naître ie n viere sun l pruzes de nrescida de AMAKABA y sun l viac dl’artista nstëssa coche bëila; Rezaire ti va belavisa do ala piedies de si l’ava y de si besava, tramedoves ëifomes.
Tabita Rezaire
Tabita Rezaire, L'Art de naître - The Art of Birth, 2022. View at Hotel Ladinia, Ortisei. A co-commissioned by E-WERK Luckenwalde and Biennale Gherdëina ∞. Ph. Tiberio Sorvillo
L’opera de Tabita Rezaire, artista, bëila, varidëssa y paura, tol ite videos, animazions, lëur d’archif, pruiec digitei, pec sunëurs, istalazions y ofertes ritueles. La se dà ju cun tematiches sun l razism, liberazion coloniela, auto-varijon, devinità feminila / la putënza dla mere, coche nce cun risies en cont dla politica y dl’ecologia che ie laite tla tecnologies digiteles progredides de nosc tëmps. Rezaire ne n’á deguna remiscion tl’analisa che la situazion d’aldidancuei dla tecnologies digiteles respiedla – y belempont alimentea – l amudlamënt de pudëi y de cuntrol sun chësta tecnologies nstësses da pert dl mond ozidentel – blanch, patriarchel y coloniel. Dan n valgun ani ie Rezaire trapineda dant da Paris a Cayenne, depò tl bosch amazonich dla Guyana franzëusa, per se dediché a AMAKABA, n zënter de varijon y sciënza che, coche sotrissea Rezaire, ne n’ie deguna opera d’ert de cumerzialisazion. AMAKABA ie bën plutosc n luech, n pruiet de nrescida a tëmp lonch, na abineda de pratiches dedichedes al’ert y ala sciënzes dla tiëra, dl corp y dl ciel, davia che les ie tecnologies svilupedes y auternatives permez ala vijions nichilistiches metudes dant dal capitalism tecno-coloniel. Rezaire abina adum te AMAKABA savëi y testemunianzes che ie n archif de cunescënzes viv y pulsant.
A ti cialé mo n iede al cunzet de “persona” tres l udlon dl feminil divin y si funzion tla criazion dla vita, sperimentons te L’art de naître la testemunianza de cater ëiles che à sustenì y se à cruzià dla iniziazion ala maternità, uniuna aldò de si tradizion: la seniëura Yapara, che fej pert dla tradizion indigena Lokono, Odette y Noria Majokko dla tradizion Maroon Saramaka y la seniëura Myriam Kerrel de tradizion creola. L’art de naître ie n viere sun l pruzes de nrescida de AMAKABA y sun l viac dl’artista nstëssa coche bëila; Rezaire ti va belavisa do ala piedies de si l’ava y de si besava, tramedoves ëifomes.