Bruno Walpoth
Bruno Walpoth, Pinocchio, 2022. View at Castel Gardena, Selva Gardena. Commissioned by Biennale Gherdëina ∞. Ph. Tiberio Sorvillo
La figures umanes de Bruno Walpoth (* 1959, Persenon, Talia) realisedes te lën de linda o de cucia, nasc dal’ancunteda y dal confront cun Ia persones che sta de mudel. I corps, en scala un a un, la linies y I mëudli giapa forma ora dl tlapon tres si mans. Scebënche a Walpoth ti sàl plu bel crië semianzes cuncretes de pertes dl corp, coche na sciabla o na ciavidla, y l ie pona cuntënt dl resultat arjont, ne n’ie si festide nia mé chël de n retrat sëurarealistich dla persona che ti sta dancà: l mudel ti uega, te si cialé ora, coche fonz per cunté stories scialdi plu sotes che l scultëur abina ora se tenian suvënz su sun la esprescions dla cialadura y dl mus.
Per la Bienela Gherdëina à Walpoth crià danuef Pinocchio, opera dl prim apusteda dal team de produzion dl film cun l medem inuem, deriet cun tonn scur y fantasiëus da Matteo Garrone, dl 2019. Te chësta ucajion fova i liniamënc de Pinocchio unic mudelei aldò dl atëur jëunn che l’ova nterpretà. Pinocchio, metù su iló dal Ciastel (Fischburg), nes dà bën da ntënder che la parola Persona vën ca etimologicamënter dal vedl etrusch y fova de na mascra da teater – la ‘persona’ ie donca nia tan l individuum, ma bën plutosc n njop che nes lascia davierta na coerënza, n senificat, che nes lascia fé pea ala ntraunides dl mond. L Pinocchio sal Ciastel juda a pensé do sun chësc luech, na luegia de n cër’ viers magica y ora dal tëmp, abiteda per la bienela da criatures antropomorfes. Te chësc se mostra Pinocchio coche elemënt da rì y depierpul da temëi, sibe n lecort ora dla nfanzia che n preamunimënt per l daunì. Nfati, iel l artist nstës che nes dà da lecurdé dla lezion che l persunaje de Pinocchio nes pieta tl cuntest dla crisa dl tlima: “The Earth is on fire, and we are lying to ourselves.”
Bruno Walpoth, Pinocchio, 2022. View at Castel Gardena, Selva Gardena. Commissioned by Biennale Gherdëina ∞. Ph. Tiberio Sorvillo
Bruno Walpoth
Bruno Walpoth, Pinocchio, 2022. View at Castel Gardena, Selva Gardena. Commissioned by Biennale Gherdëina ∞. Ph. Tiberio Sorvillo
La figures umanes de Bruno Walpoth (* 1959, Persenon, Talia) realisedes te lën de linda o de cucia, nasc dal’ancunteda y dal confront cun Ia persones che sta de mudel. I corps, en scala un a un, la linies y I mëudli giapa forma ora dl tlapon tres si mans. Scebënche a Walpoth ti sàl plu bel crië semianzes cuncretes de pertes dl corp, coche na sciabla o na ciavidla, y l ie pona cuntënt dl resultat arjont, ne n’ie si festide nia mé chël de n retrat sëurarealistich dla persona che ti sta dancà: l mudel ti uega, te si cialé ora, coche fonz per cunté stories scialdi plu sotes che l scultëur abina ora se tenian suvënz su sun la esprescions dla cialadura y dl mus.
Per la Bienela Gherdëina à Walpoth crià danuef Pinocchio, opera dl prim apusteda dal team de produzion dl film cun l medem inuem, deriet cun tonn scur y fantasiëus da Matteo Garrone, dl 2019. Te chësta ucajion fova i liniamënc de Pinocchio unic mudelei aldò dl atëur jëunn che l’ova nterpretà. Pinocchio, metù su iló dal Ciastel (Fischburg), nes dà bën da ntënder che la parola Persona vën ca etimologicamënter dal vedl etrusch y fova de na mascra da teater – la ‘persona’ ie donca nia tan l individuum, ma bën plutosc n njop che nes lascia davierta na coerënza, n senificat, che nes lascia fé pea ala ntraunides dl mond. L Pinocchio sal Ciastel juda a pensé do sun chësc luech, na luegia de n cër’ viers magica y ora dal tëmp, abiteda per la bienela da criatures antropomorfes. Te chësc se mostra Pinocchio coche elemënt da rì y depierpul da temëi, sibe n lecort ora dla nfanzia che n preamunimënt per l daunì. Nfati, iel l artist nstës che nes dà da lecurdé dla lezion che l persunaje de Pinocchio nes pieta tl cuntest dla crisa dl tlima: “The Earth is on fire, and we are lying to ourselves.”
Bruno Walpoth, Pinocchio, 2022. View at Castel Gardena, Selva Gardena. Commissioned by Biennale Gherdëina ∞. Ph. Tiberio Sorvillo