Ignota
Ignota, Memory Garden, 2022. Commissioned by Biennale Gherdëina ∞. Ph. Tiberio Sorvillo
Ignota (Sarah Shin y Ben Vickers) descrij se nstësc coche “n esperimëmnt cun tecniches de descededa”. Per la Bienela Gherdëina ∞, presënta Ignota Memory Garden y Seeds, respetivamënter na istalazion tl verzon de L Ciastel (Fischburg) y l proiet de na publicazion. Memory Garden ie cunzepì coche na sumënza che porta la idea dl “mond tl mond” te sé nstës: na cuntia te n verzon te na val; n tëmpl che ie nce n crëp; n rituel per varì te na forma de n cërtl. Sun la basa dla mnemotecnica o ars memoriae, vën l verzon metù en unanza cun l ziclus de vita y mort dla luna, coche nce cun l ciant dla plantes y si liam cun i planëc. La memoria – n ruf zënza tëmp dla cusciënza, mët mpralauter mitologia, forma y viriditas, la forza nudriënta dla plantes. La ie n pruzes coletif, metù adum da plantes, minerei coche nce da vijitadëurs de tiers y umans, ora de na gran cumpëida de sumënzes: biologiches, ritueles y testueles. Memory Garden nfroscia ora i cunliamënc sutìi danter lingaz y ecologia per fins curatifs - la memoria sota cun realteies paraleles, ntercedes una cun l’autra y nravisedes te n univiers che per si natura sta daniëura en relazion. Seeds acumpaniëia i vijitadëurs canche i passa l purton y zapa ite tl verzon magich dla ierbes. La sumënzes ie acumpaniadësses ritueles che avisa sun l troi deviers dla Mont y dl Oracul tres l lëur dl suenn, dl arbandon, dl coltivé y dl crëscer.
Memory Garden Ritual, performance by Ignota. Opening of Biennale Gherdëina ∞, 21.05.2022. Ph. Tiberio Sorvillo
Ignota, Memory Garden, 2022. Commissioned by Biennale Gherdëina ∞. Ph. Tiberio Sorvillo
“L fova n iëde na viagiadëssa che ie ruveda te chësc verzon a crì na ierba medejinela. La à bù dala plantes y canche la se à descedà, fòvela te n suenn: n vërt ndlonch presënt, che fova lum y ciaut, materia y sonn. L vërt fova depierpul dloncora y n verzon ite te na cupula y nce l’architetura dl suenn. Te chësta cupula fova la plantes paroles che ulova dì zeche. Una de chëstes se ova giaurì per se mustré a d’ëila, y si corp ulova di amor…”.
Ignota
Ignota, Memory Garden, 2022. Commissioned by Biennale Gherdëina ∞. Ph. Tiberio Sorvillo
Ignota (Sarah Shin y Ben Vickers) descrij se nstësc coche “n esperimëmnt cun tecniches de descededa”. Per la Bienela Gherdëina ∞, presënta Ignota Memory Garden y Seeds, respetivamënter na istalazion tl verzon de L Ciastel (Fischburg) y l proiet de na publicazion. Memory Garden ie cunzepì coche na sumënza che porta la idea dl “mond tl mond” te sé nstës: na cuntia te n verzon te na val; n tëmpl che ie nce n crëp; n rituel per varì te na forma de n cërtl. Sun la basa dla mnemotecnica o ars memoriae, vën l verzon metù en unanza cun l ziclus de vita y mort dla luna, coche nce cun l ciant dla plantes y si liam cun i planëc. La memoria – n ruf zënza tëmp dla cusciënza, mët mpralauter mitologia, forma y viriditas, la forza nudriënta dla plantes. La ie n pruzes coletif, metù adum da plantes, minerei coche nce da vijitadëurs de tiers y umans, ora de na gran cumpëida de sumënzes: biologiches, ritueles y testueles. Memory Garden nfroscia ora i cunliamënc sutìi danter lingaz y ecologia per fins curatifs - la memoria sota cun realteies paraleles, ntercedes una cun l’autra y nravisedes te n univiers che per si natura sta daniëura en relazion. Seeds acumpaniëia i vijitadëurs canche i passa l purton y zapa ite tl verzon magich dla ierbes. La sumënzes ie acumpaniadësses ritueles che avisa sun l troi deviers dla Mont y dl Oracul tres l lëur dl suenn, dl arbandon, dl coltivé y dl crëscer.
Memory Garden Ritual, performance by Ignota. Opening of Biennale Gherdëina ∞, 21.05.2022. Ph. Tiberio Sorvillo
Ignota, Memory Garden, 2022. Commissioned by Biennale Gherdëina ∞. Ph. Tiberio Sorvillo
“L fova n iëde na viagiadëssa che ie ruveda te chësc verzon a crì na ierba medejinela. La à bù dala plantes y canche la se à descedà, fòvela te n suenn: n vërt ndlonch presënt, che fova lum y ciaut, materia y sonn. L vërt fova depierpul dloncora y n verzon ite te na cupula y nce l’architetura dl suenn. Te chësta cupula fova la plantes paroles che ulova dì zeche. Una de chëstes se ova giaurì per se mustré a d’ëila, y si corp ulova di amor…”.